Línia de recerca






Línia dedicada a l’estudi de les relacions sistemàtiques filogenètiques i evolutives d’alguns grups de plantes pertanyents a les famílies de les Asteraceae, Euphorbiaceae, Liliaceae s.l., Papeveraceae, Saxifragaceae i Valerianaceae. Amb un èmfasi especial en els processos d’hibridació i de radiació. Dins d’aquesta línia, la recerca s’estructura en treballs que comprenen algunes de les següents aproximacions, sovint diverses i de manera integrada:

  1. Cariologia. Línia bàsica dins del grup. S’han dut a terme una gran quantitat recomptes cromosòmics de plantes especialment d’origen asiàtic, sovint comptades en aquests treballs per primera vegada.
  2. Citogenètica molecular. És una línia que constitueix la prolongació natural i l’evolució de la cariologia clàssica, descrita a l’apartat anterior. Aquestes línies i la següent, compten amb la col·laboració de diversos col·legues, entre els quals, de manera particularment intensa, K. Kondo, A.A. Korobkov i E.D. McArthur. S’han dut a terme tècniques de bandatge amb fluorocroms, hibridació in situ fluorescent (FISH) i tincions de nuclèols i regions organitzadores nucleolars (NOR) amb nitrat de plata. Actualment, duem a terme noves recerques orientades a l’estudi del DNA ribosòmic i de les regions telòmeriques en diferents grups de plantes.
  3. Mida del genoma. Tot i que és una línia que es podria incloure en l’anterior, la presentem separada pel fet d’haver estat innovadora dins del grup. Amb els resultats obtinguts (propis i aliens) estem elaborant una base de dades sobre mida del genoma en una de les famílies botàniques més grans i més estudiades, les Asteraceae.
  4. Palinologia. Aquesta línia es basa en l’estudi morfològic dels grans de pol·len al microscopi òptic, per tal de determinar les seves dimensions, al microscopi electrònic de rastreig per a l’estudi de l’ornamentació de l’exina i al microscopi òptic de transmissió per a l’estudi de la ultraestructura, sobretot de l’exina. Els resultats d’aquests treballs s’han utilitzat tant de manera descriptiva com donant suport a estudis filogenètics.
  5. Filogènia molecular. Aquesta línia, basada en l’anàlisi de les seqüències de diverses regions del genoma (fonamentalment del DNA ribosòmic nuclear i cloroplàstic), pretén establir els relacions de parentiu en els grups de plantes que estudiem, amb la finalitat de contribuir a aspectes de les seves sistemàtica (taxonomia inclosa) i evolució i per a fornir un marc de referència en el qual situar els resultats cariològics, citogenètics i d’altra mena obtinguts.
  6. Anàlisis estadístiques i models matemàtics. Aquesta línia s’encarrega de dissenyar i dur a terme les anàlisis estadístiques que s’inclouen en tots els treballs del grup, especialment les anàlisis de les dades de quantitat de DNA i de filogènia. Es tracta d’una línia transversal, que esmentem de manera separada perquè li hem volgut donar una rellevància particular, car ha significat un canvi qualitatiu en l’orientació de les discussions dels nostres treballs.
  7. Estudis poblacionals i filogeografia. En els darrers temps hem iniciat una línia d’estudis de genètica de poblacions (amb marcadors com els AFLPs entre altres) en gèneres en els quals ja fa temps que duem a terme recerques en els altres camps abans esmentats.
  8. Evolució i desenvolupament (evo-devo). Aquesta nova línia investiga la base genètica subjacent a les novetats morfològiques i a la seva diversificació. Esperem que aquests estudis aportaran respostes a qüestions fonamentals referents a les radiacions adaptatives, en les quals contrasta una gran diversitat morfològica amb una divergència genètica particularment baixa, o bé a l’homologia en caràcters clau. Ens centrem, per ara, en els caràcters florals i inflorescencials del gènere Echinops i de la família de les Papaveraceae (en col·laboració amb S. Gleissberg).