Línia de recerca






Línia dedicada a l’estudi de les relacions sistemàtiques filogenètiques i evolutives d’alguns grups de plantes pertanyents a famílies tant d’angiospermes com de gimnospermes i també d’algues, amb un èmfasi especial en els processos d’hibridació i de radiació. Dins d’aquesta línia, la recerca s’estructura en treballs que comprenen algunes de les següents aproximacions, sovint diverses i de manera integrada:

  1. Cariologia. Línia bàsica dins del grup. S’han dut a terme una gran quantitat recomptes cromosòmics de plantes especialment d’origen asiàtic, sovint comptades en aquests treballs per primera vegada.
    • Citogenètica molecular. És una línia que constitueix la prolongació natural i l’evolució de la cariologia clàssica, descrita a l’apartat anterior. Aquestes línies i la següent, compten amb la col·laboració de diversos col·legues. S’han dut a terme tècniques de bandatge amb fluorocroms, hibridació in situ fluorescent (FISH) i tincions de nuclèols i regions organitzadores nucleolars (NOR) amb nitrat de plata. Actualment, duem a terme noves recerques orientades a l’estudi del DNA ribosòmic i de les regions telòmeriques en diferents grups de plantes. En referència al primer, hem creat la base de dades www.plantrdnadatabase.com que ofereix informació sobre el nombre, localització i organització del DNA ribosòmic en plantes.
      • Mida del genoma. Aquesta línia va ser innovadora, a principis dels anys 2000, dins del grup i hi continua essent important. A més de determinar (molts cops per primera vegada) la quantitat d’ADN nuclear en plantes de moltes famílies, amb els resultats obtinguts (propis i aliens) s’ha creat una base de dades sobre mida del genoma en la família botànica més gran i una de les més estudiades, les Asteraceae (www.asteraceaegenomesize.com). Actualment estem treballant en la relació de la quantitat de DNA i els elements transponibles.
        • Palinologia. Aquesta línia es basa en l’estudi morfològic dels grans de pol·len al microscopi òptic, per tal de determinar les seves dimensions, al microscopi electrònic de rastreig per a l’estudi de l’ornamentació de l’exina i al microscopi òptic de transmissió per a l’estudi de la ultraestructura, sobretot de l’exina. Els resultats d’aquests treballs s’han utilitzat tant de manera descriptiva com donant suport a estudis filogenètics.
          • Filogènia molecular. Aquesta línia, basada en l’anàlisi de les seqüències de diverses regions del genoma (fonamentalment del DNA ribosòmic nuclear i cloroplàstic), pretén establir les relacions de parentiu en els grups de plantes que estudiem, amb la finalitat de contribuir a aspectes de les seves sistemàtica (taxonomia inclosa) i evolució i per a fornir un marc de referència en el qual situar els resultats cariològics, citogenètics i d’altra mena obtinguts. 
            • Estudis poblacionals i filogeografia. En els darrers temps hem iniciat una línia d’estudis de genètica de poblacions en gèneres en els quals ja fa temps que duem a terme recerques en els altres camps abans esmentats.
              • Evolució i desenvolupament (evo-devo).Aquesta nova línia investiga la base genètica subjacent a les novetats morfològiques i a la seva diversificació. Esperem que aquests estudis aportaran respostes a qüestions fonamentals referents a les radiacions adaptatives, en les quals contrasta una gran diversitat morfològica amb una divergència genètica particularment baixa, o bé a l’homologia en caràcters clau. Ens centrem, per ara, en els caràcters florals i inflorescencials del gènere Echinops.