Línia de recerca






Línia dedicada a l’estudi de les relacions sistemàtiques filogenètiques i evolutives d’alguns grups de plantes pertanyents a famílies tant d’angiospermes com de gimnospermes i també d’algues, amb un èmfasi especial en els processos d’hibridació i de radiació. Dins d’aquesta línia, la recerca s’estructura en treballs que comprenen algunes de les següents aproximacions, sovint diverses i de manera integrada:

  1. Cariologia. Línia bàsica dins del grup. S’han dut a terme una gran quantitat recomptes cromosòmics de plantes especialment d’origen asiàtic, sovint comptades en aquests treballs per primera vegada.
  2. Citogenètica molecular. És una línia que constitueix la prolongació natural i l’evolució de la cariologia clàssica, descrita a l’apartat anterior. Aquestes línies i la següent, compten amb la col·laboració de diversos col·legues. S’han dut a terme tècniques de bandatge amb fluorocroms, hibridació in situ fluorescent (FISH) i tincions de nuclèols i regions organitzadores nucleolars (NOR) amb nitrat de plata. Actualment, duem a terme noves recerques orientades a l’estudi del DNA ribosòmic i de les regions telòmeriques en diferents grups de plantes. En referència al primer, hem creat la base de dades www.plantrdnadatabase.com que ofereix informació sobre el nombre, localització i organització del DNA ribosòmic en plantes.
  3. Mida del genoma. Aquesta línia va ser innovadora, a principis dels anys 2000, dins del grup i hi continua essent important. A més de determinar (molts cops per primera vegada) la quantitat d’ADN nuclear en plantes de moltes famílies, amb els resultats obtinguts (propis i aliens) s’ha creat una base de dades sobre mida del genoma en la família botànica més gran i una de les més estudiades, les Asteraceae (www.asteraceaegenomesize.com). Actualment estem treballant en la relació de la quantitat de DNA i els elements transponibles.
  4. Palinologia. Aquesta línia es basa en l’estudi morfològic dels grans de pol·len al microscopi òptic, per tal de determinar les seves dimensions, al microscopi electrònic de rastreig per a l’estudi de l’ornamentació de l’exina i al microscopi òptic de transmissió per a l’estudi de la ultraestructura, sobretot de l’exina. Els resultats d’aquests treballs s’han utilitzat tant de manera descriptiva com donant suport a estudis filogenètics.
  5. Filogènia molecular. Aquesta línia, basada en l’anàlisi de les seqüències de diverses regions del genoma (fonamentalment del DNA ribosòmic nuclear i cloroplàstic), pretén establir les relacions de parentiu en els grups de plantes que estudiem, amb la finalitat de contribuir a aspectes de les seves sistemàtica (taxonomia inclosa) i evolució i per a fornir un marc de referència en el qual situar els resultats cariològics, citogenètics i d’altra mena obtinguts. 
  6. Estudis poblacionals i filogeografia. En els darrers temps hem iniciat una línia d’estudis de genètica de poblacions en gèneres en els quals ja fa temps que duem a terme recerques en els altres camps abans esmentats.
  7. Evolució i desenvolupament (evo-devo).Aquesta nova línia investiga la base genètica subjacent a les novetats morfològiques i a la seva diversificació. Esperem que aquests estudis aportaran respostes a qüestions fonamentals referents a les radiacions adaptatives, en les quals contrasta una gran diversitat morfològica amb una divergència genètica particularment baixa, o bé a l’homologia en caràcters clau. Ens centrem, per ara, en els caràcters florals i inflorescencials del gènere Echinops.